Sobre la mort

La veritat és que, en molts contextos, quan una persona parla de la mort els que l’estan escoltant intenten canviar de tema. La mort ha sigut i continua sent un tema tabú. És un tema que no es treballa: ni de nen, ni d’adolescent, tampoc d’adult. Es comença a treballar quan ja la tenim a sobre: quan ens detecten una malaltia greu, quan algun familiar mor inesperadament, quan aquella persona que havia anat a escola amb tu s’ha mort. Llavors hi donem voltes alguns dies, fins que aconseguim treure-ho del cap i continuar amb la vida normal.

Jo m’havia plantejat poques vegades la meva mort, de fet, us confessaré que em molestava quan algú en parlava. És allò de ‘si en parles sembla que hagi de passar’. Durant la carrera no vam treballar la mort, i si ho vam fer, ho vam fer molt per sobre. Però al fer el màster vaig tenir la oportunitat de treballar durant uns tres mesos la mort i el dol. Allí vaig descobrir que morir és un tema tant natural com néixer i que, en el meu cas, m’espanta més la mort dels més propers que no pas la meva mort. És una mica egoïsta, però no ens agrada patir. Si et mors desapareixes, però els que es queden són els que pateixen.

Les sessions sobre la mort i el dol que vaig fer eren realitzades per grans professionals de la salut, com en Ramon Bayés o la Pilar Barreto. Em van fer veure aquell tòpic de ‘la vida són dos dies, aprofita el moment’. Cada dia t’aixeques i vas a treballar, si tens parella us acomiadeu, si tens fills també; cadascú fa la seva feina i us torneu a trobar al vespre. No pots estar el 100% segur que els tornaràs a veure, no pots. Tens moltes probabilitats de tornar-los a veure, sí, però… i si no? I si tornant de la feina et truquen dient que el teu marit ha tingut un accident? Segur que en coneixeu algun cas. És per això que no es poden deixar temes pendents, perquè mai saps el que et depara el futur. Mai saps si tindràs la oportunitat d’arreglar les coses.

Per això us dic que estimeu, ploreu, crideu, gaudiu, perdoneu… VIVIU com si avui fos l’últim dia; no us perdeu cap instant del que passa al vostre voltant: gaudiu d’un petó, d’una abraçada, gaudiu veient els vostres fills créixer, gaudiu d’una conversa amb els pares, amb els avis, amb els amics… gaudiu i faciliteu que els altres també gaudeixin.

També és important que comenceu a treballar la mort, una manera molt útil és responent a aquesta pregunta ‘Quina seria la teva mort ideal?’. Així com també redactar un document (casolà, no cal davant notari) amb els teus últims desitjos, no parlo de com repartir propietats ni diners, sinó com voleu que sigui el vostre comiat. Semblarà una tonteria, però quan la mort és un tema tabú i no se’n parla, els familiars tenen grans dubtes sobre com dur a terme aquest ‘últim adéu’ i genera moltes preocupacions.

Recordo que, a arrel d’estar especialitzant-me a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, vaig decidir-me a fer aquest document. Portava força temps pensant-ho, però em feia por. Por a redactar-ho i que em passés alguna cosa de veritat, por a pensar sobre la meva pròpia mort. Però mentre estava escrivint vaig veure que jo sé com vull que sigui el meu comiat, tinc clars els meus desitjos i vaig pensar que quan em mori els meus tindran la feina ‘més fàcil’ al saber exactament què és el que volia. També recordo anar a casa els meus pares i dir-los: ‘Em podeu guardar això a algun lloc segur?’, la pregunta següent va ser: ‘Sí! I tant! Què és?’ Quan els vaig contestar que eren els meus desitjos per si em moro de sobte… No us volgueu imaginar la cara que van fer… Només us diré que van agafar la carta de mala gana i la van guardar dient ‘Nena, quin mal rotllo’. Els vaig parlar de la importància de parlar sobre la mort, de deixar-ho per escrit… d’això ja fa un parell d’anys, i encara no he aconseguit que cap membre de la meva família redacti cap document i/o parli sobre la seva mort. Allò que dèiem, sembla que el fet de no parlar-ne faci que deixi d’existir.

Per últim, m’agradaria ensenyar-vos un vídeo on un pare s’acomiada de la seva filla. Malgrat l’Austin no podrà tenir el seu pare físicament al costat, tindrà la immensa sort de poder escoltar el seu missatge al llarg de la vida.

Que sigueu molt feliços! Feliç divendres!

annapamplona

Buscando drogas en línea? Por ejemplo Xylocaine provoca entumecimiento en un área de su cuerpo. Dado durante el dia el parto. En segundo lugar trata problemas de ritmo cardiaco de emergencia. Hay remedios sólo para las mujeres. A continuación hay siete información personal que debe recordar acerca de "zitromax dosis". ¿Cómo puede obtener información correcta acerca de "zithromax dosis"? Otra cuestión que debemos es "Azitromicina efectos secundarios". Una investigación médica encontró que sólo el 14 por ciento de los pacientes que tomaron Wellbutrin le dijeron acerca de la disfunción sexual. También se conoce como impotencia como la incapacidad para alcanzar una erección adecuada para el coito. Una vez más Kamagra también se puede utilizar para resolver el problema otra queja según lo determinado por su médico forense.

2 Comments on “Sobre la mort

  1. Pingback: Encuentros Vitales | Clàudia Clavell | Photography

  2. Pingback: Elles. | annapamplona psicologia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.