Per què ho publiquem tot a les xarxes socials?

Recordo quan vam començar a fer ús de les xarxes socials, la gran revolució del Facebook, seguida de la d’Instagram. Al principi feia molta gràcia: et feies amic de gent i comparties amb ells moments importants de la teva vida. Per una xafardera com jo era la bomba, la veritat, podies veure tantes coses de la vida dels altres…! Compartia moments macos de la meva vida, suposo que amb l’objectiu de que quedés constància de com n’era de guai tot plegat. Mica en mica em vaig anar plantejant per què penjava les fotografies, amb quin sentit… i vaig veure que, en el meu cas, només era per les ganes de que la gent conegués la part més amable, sociable i divertida de mi.

Ara utilitzo les xarxes de manera diferent. Per mi és un mitjà de comunicació perquè la gent sàpiga quina feina faig i com la faig, és un canal de publicitat més. Mantinc els perfils personals, però bàsicament són per xafardejar el que penja l’altra gent i per estar al dia. Ja fa temps que em miro les stories d’Instagram i no puc evitar fer aquesta reflexió: com pot ser que hi hagi gent que ho pengi absolutament TOT? (o gairebé tot) És que ens colem directament dins les cases de les persones! Literalment.A més, hi ha com una tendència a fer stories de nens i nenes, exposant-los a les xarxes socials de tal manera que podem veure’ls prenent un bany, menjant, cantant, dormint, dient bon dia o bona nit… Jo no sé si cal o no cal, no seré jo qui ho jutgi, però em sorprèn molt perquè jo, que sóc una completa desconeguda, puc saber molt de la vida d’aquell infant i dels seus pares. Puc saber moltes coses que haurien de pertànyer a la seva intimitat.

La vida a través d’una pantalla no és la vida tal i com la vivim, és el que ens agrada mostrar als altres, el que ens agrada que vegin. Parlem dels fills i els mostrem com un trofeu, de felicitat, d’alegries, com si tot fos tan bonic. No parlem de les nits sense dormir, ni dels mals moments, ni de malalties, ni dels problemes econòmics, ni de discussions, no parlem de la vida real.  I em pregunto: per què ho fem? hi haurà gent que dirà “perquè m’agrada”. Sí, t’agrada. Però quina és la raó de fons? Què vols que veiem els altres de tu? Per què t’exposes (i exposes) així? Busca la veritable raó. A veure què surt…

Hi ha persones que venen i em diuen: “Anna, és que tothom és tan feliç i jo em sento tan sola…” i jo penso que, mirant el seu perfil d’Instagram, jo també em puc endur la idea de que ella és molt i molt feliç i que, potser, molta altra gent pensa que precisament és ella la felicitat personificada. Però la realitat és una altra, completament diferent.

I a tot això, dir que m’encanta veure reflexions a les stories, preguntes, inquietuts… penso que és una molt bona eina d’expressió, però tampoc cal que sapiguem a quina hora el teu fill s’està banyant, a quina hora sopa o a quina hora estàs al wc plantant un pi! O potser sóc jo que hauria de deixar de xafardejar…

Conclusió: Ull! Busca dins teu, si ets dels que publiques tota la teva vida a les xarxes… per què ho fas?

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.