Nunca temas, nunca renuncies. | annapamplona psicologia

Nunca temas, nunca renuncies.

Avui m’agradaria parlar-vos de l’últim llibre que he llegit: Nunca temas, nunca renuncies (Joe Tye). És un llibre que va arribar a les meves mans gràcies a una persona molt especial, ja fa anys. Però allò que passa, per circumstàncies vàries el llibre va quedar en el fons d’un calaix. En Xavi, el noi que m’el va deixar, em deia que m’el llegís i jo m’hi resistia… fins i tot, amb el pas del temps, em pensava que li havia tornat i tot! Així que, no sé quants anys després, me l’he llegit, també després de sentir-me una mica (només una mica) pressionada per ell i, per què no dir-ho, perquè hi ha una juguesca pel mig… i  a mi no m’agrada perdre ni al parxís.

És un llibre fàcil de llegir i, encara que massa ensucrat pel meu gust, és inspirador i et dona forces. El seu títol ja ho diu tot: no tinguis por. La història comença amb el protagonista a punt de suïcidar-se per culpa de problemes econòmics, un tal Rafe en forma d’àngel el salva i li fa veure les coses des d’una altra perspectiva. El llibre està ple de frases inspiradores que són molt certes i que et fan reflexionar. Bàsicament, el missatge que ens dona és que, davant un problema, no podem agafar la porta del darrere per no enfrontar-nos-hi, ens hi hem d’encarar i buscar solucions. De vegades el que ens pensem que és terrible pot acabar sent una gran oportunitat. Sona a tòpic, però realment és així.

Al final del llibre l’autor ens deixa una mena de recepta per superar les nostres pors.

  • Em faré totalment responsable de la meva pròpia felicitat, del meu propi èxit i de la meva pròpia vida. (Discrepo una mica, estic d’acord que som els amos de les nostres vides, però hi ha situacions que no podem controlar, que se’ns escapen de les mans. La mort i les  malalties, per exemple)
  • No culparé els altres dels meus problemes, ni permetré que la poca autoestima, les idees limitadores o la negativitat d’elles em convencin de que no intenti el que sóc capaç d’aconseguir o de que no em converteixi en la persona que sóc capaç de ser. (Mira que és fàcil culpar els altres…)
  • Tindré la convicció de que, encara que potser no entengui per què passa l’adversitat, la meva elecció conscient m’ajudarà a trobar la força, la compassió i la gràcia necessàries per superar el patiment.
  • Afrontaré el rebuig i el fracaç amb coratge, saviesa i perseverància, convertint aquestes experiències en una plataforma per la futura acceptació i l’èxit. (Molt fàcil de dir i poc de fer…)
  • Faré les coses que em fan por, però que sé que haig de fer. De vegades això suposarà demanar ajuda perquè jo no ho puc fer sol. (Estic d’acord, però mica en mica, no ens posem a fer de seguida el que ens fa més por del món)
  • Ajudaré als altres.
  • Quan caigui, em tornaré a aiexecar, costi el que costi. (Pit i collons, que diem)
  • (La última parla de la fe en Déu, no la poso perquè això de les creences és molt i molt personal. En el fons, el que es tracta és de tenir FE, no cal que sigui en Déu.)

Recomano el llibre a tots aquells que esteu bloquejats i no veieu sortida als vostres problemes; us pot ajudar a agafar perspectiva. Hi ha una frase que m’ha encantat i m’agradaria acabar amb ella el post. 

El pensament positiu consisteix en treballar per aconseguir alguna cosa i creure que passarà. Fer-se il.lusions és esperar passivament que alguna cosa passi i tenir l’esperança que sigui així.

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *