L’educació ha de començar a casa.

No sé què passa últimament que m’esgarrifo d’escoltar històries que viuen diferents noies. Noies en plena adolescència, que s’asseuen davant meu, que m’expliquen com s’han sentit assetjades per alguns nois. M’expliquen com, sortint de festa, a la discoteca es veuen indefenses i desprotegides i com es senten de malament quan algun d’aquests nois es passa de la ratlla.

Em poso les mans al cap quan m’expliquen que un noi (o varis) se les ha emportat als lavabos de la discoteca i ha mantingut relacions sexuals sense el seu consentiment. Això està passant. I no està passant a Amèrica, està passant a Santa Coloma de Farners. Està passant on la teva filla i el teu fill surten de festa. Està passant aquí, cada cap de setmana.

No vull generalitzar, però penso que tenim un greu problema. A on queden els valors? Aquests valors tan importants que haurien de ser pilars a les cases de tots. M’esgarrifa pensar que el meu fill, d’aquí uns anys, pugui tractar a una dona d’aquesta manera. M’esgarrifa pensar que un dia pugui drogar a una noia per aprofitar-se d’ella. M’esgarrifa pensar que es pugui pensar que té el dret de fer-ho i, a sobre la culpi a ella per anar vestida de manera provocativa. M’esgarrifa tant pensar-ho, que des de ben petit li estem transmetent els valors necessaris perquè, el dia de demà, no sigui un cavernícola governat per la testosterona. L’educació comença a casa. Almenys no ens podran dir que no ho haurem intentat.

I hem de començar amb coses tan simples com normalitzar que els nens puguin portar vestits de princeses, que pugui agradar-los el color rosa, les nines, els llaços… Sembla una cosa molt òbvia… però no ho és tant. Casualment el meu fill no vol sentir a parlar del color rosa perquè els del seu voltant li han dit moltes vegades que el rosa no és bonic, no és un color per nens. Sembla que haguem de construir un macho perquè reparteixi el seu esperma entre les fèmines, un home dominador, fort, amb les idees clares, que plora d’amagat (o que no arribi a plorar mai). I aquest macho potser no entendrà què vol dir la paraula “no”, ni el respecte, ni l’empatia. Potser aquest macho serà el que violi a la veïna als lavabos d’una discoteca.

Cada nit, abans d’anar a dormir, llegeixo un conte a en David. Casualment vaig recuperar-ne molts dels que tenia a casa, de quan jo era petita. És tan horrible el missatge que es transmet en molts d’ells… la noia és la dèbil i ha de ser rescatada per un noi fort, valent, sense pors. Perdona? Evidentment li canvio la història! Per sort tenim el recurs dels contes de bona nit per a nenes rebels.

La culpa no és de la noia que surt de festa per passar-s’ho bé. No és de la faldilla, ni del top, ni de la roba interior. La culpa va molt més enllà de tot això. Si us plau, entre totes siguem conscients del que està passant i eduquem als nostres fills perquè siguin persones, no machos. Tant de bo que els petits d’avui entenguin la importància del respecte i la igualtat. És a les nostres mans.

Perquè cap més noia m’hagi d’explicar que s’ha sentit assetjada. Perquè cap més noia m’hagi d’explicar que s’ha sentit utilitzada, bruta, víctima. I tinguem molt clara una cosa, el noi que assetja pot ser qualsevol, fins i tot el més ben educat. Alerta.

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.