Em sento sol.

S’acosta el Nadal, dies on la gent es reuneix per celebrar aquests dies de festa, de regals i de compartir. S’acosta el Nadal i jo no sé per què em sento tan estrany. S’acosta el Nadal, dies on les famílies, amics i coneguts es troben per cagar el tió, per menjar. Em venen al cap les imatges dels anuncis i les pel.lícules: persones reunides al voltant d’una llar de foc, a fora hi neva; tothom riu mentre porten jerseis de llana i barrets al cap. Però hi ha molta gent (més de la que imaginem) que aquests dies de festa es troben sols. Ens trobem sols. Em trobo sol. No és que no tingui família, perquè els pares sempre hi són, també el germà i les nebodes. No ho sé, em sento desanimat, potser buit… perquè passaré un o dos dies en família, sí, però llavors cadascú farà la seva. I jo continuaré sentint-me sol. Em venen al cap records de quan podia compartir les festes amb la persona que estimava, la persona que pensava que compartiria amb mi la resta de la seva vida. Records, nostàlgia, soledat. Una època de l’any difícil per mi, que intento que passi el més ràpid possible. M’agradaria tancar els ulls ara i no tornar-los a obrir fins a mig gener. Tinc dies de festa i no sé com els passaré, m’hauré d’omplir de coses per fer perquè no s’apoderin de mi emocions i pensaments que em fan sentir malament, no vull tornar a passar-me tardes al sofà tot sol, plorant. Sembla que sigui l’única persona en el món que em sento així, però l’Anna em diu que no, que hi ha moltes persones que s’hi senten, que a ella li comenten i li expliquen. Ella em diu que intenti viure tot el que sento amb atenció plena, sent conscient del que passa dins meu. Em diu que visqui amb presència les estones que passi acompanyat, que sigui amable i agraït, que cultivi la compassió. Aquest no ha sigut el meu millor any, he tocat fons vàries vegades… de fet, ja fa una bona temporada que no acabo d’estar bé; però haig de reconèixer que l’Anna m’està aportant una mica de llum en el camí. Intentaré fer-li cas i aprofitar els petits grans moments que passaré acompanyat i també, com diu ella, endinsar-me en alguna activitat que m’alimenti l’ànima. No és ni serà fàcil, però intentaré viure aquesta soledat que sento sense sentir-me culpable, intentaré ser agraït, intentaré expressar el que sento. A veure què passa i a veure a on em porta tot plegat! Algun aprenentatge n’hauré d’extreure, no?
A. G
No cal dir res més. Aquest pacient ho ha explicat molt bé a la seva carta. Sé que molts de vosaltres no viureu un Nadal somiat. La vida dona moltes voltes i, d’un any per l’altre, tot pot haver canviat. Tan de bo, mica en mica, aquest patiment es transformi. Tan de bo…

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.