Donar consells és tan fàcil…!

Avui toco un tema que em fa molta gràcia i respecte a la vegada. Avui parlo de donar consells. Donar consells és gratuït i sembla que tothom estigui a punt de donar-te’n en un moment o altre. Que et veuen refredada? Hauries de prendre’t alguna cosa natural per les defenses. Que et veuen massa prima? Hauries de menjar més. Que et veuen molt enfeinada? Hauries de descansar. Que et veuen massa poc enfeinada? Hauries de moure més el cul. Que et veuen que fa anys que estàs casada i no tens fills? Hauries de tenir un fill. Que ja tens un fill? N’hauries de tenir un altre. Consells, consells… tothom és bo per donar-ne!

I és així, si us hi fixeu, cada dia estem exposades a persones que ens donen algun tipus de consell. I a mi em fa molta gràcia això! A veure, us seré sincera, a mi no m’agrada que me’n donin. Deixeu-me explicar-me, sí que m’agrada que me’n donin quan jo els demano (a persones que m’estimo i valoro molt la seva opinió); el que no m’agrada és rebre’n de persones que es dediquen a regalar-los com si sabessin en tot moment de què estan parlant. Com si creiessin que la seva opinió va per sobre de totes les demés, com si fossin expertes en tot. I el que més gràcia em fa és que, sovint, les persones que es dediquen a donar tants consells… solen ser les que s’els apliquen menys a elles mateixes. Les que donen una imatge i, en realitat, en són una altra ben diferent.

Jo penso que, en la vida de tota dona, una de les èpoques més dures d’afrontar (en quant a consells que rebem) és durant la maternitat. Comença de manera incipient durant l’embaràs: no hauries d’anar en bicicleta, no hauries de fer esport, no hauries de menjar això o allò, … i arriba al punt àlgid quan acabes de tenir a la criatura: no hauries de donar pit o l’hauries de donar, no hauries de posar-te’l al llit, no hauries d’agafar-lo a coll, no hauries de posar-li el xumet… i bé, crec que això dura per sempre. De vegades em trobo rebent consells (que jo no he demanat) sobre com ha de menjar el meu fill (o les activitats que hauria de fer o de com hauria d’augmentar defenses o els medicaments que li hauria de donar…) per part d’altres dones i homes que, segons la meva opinió, tenen prou feina a casa seva com per anar regalant consells.

Moltes vegades hi ha persones que em venen demanant consells: tu que ets psicòloga, què hauria de fer? I em dona la sensació que la gent es pensa que, pel simple fet d’haver estudiat psicologia, una ja sap en tot moment què ha de fer i què no. I això és totalment fals! ja ho he dit en altres ocasions… el que passa és que tenim l’habilitat d’anàlisi més desenvolupada i som capaces de posar sobre la taula totes les opcions possibles, però això no vol dir que sapiguem en tot moment què hem de fer i tampoc vol dir que la nostra vida sigui un camí de roses. No sabem en tot moment el que hem de fer i, normalment, passa allò de en casa del herrero cuchara de palo.

Així que us proposo un exercici. Fixeu-vos, a partir d’ara, quantes persones us donen algun consell al llarg del dia (o de la setmana) sense que els hi hagueu demanat. Que tens un gra a la cara? No mengis tanta xocolata. Que estàs una mica grassa? Apunta’t al gimnàs. Que el nen no dorm? Deixa’l plorar tot sol. Que el nen plora quan el deixo a cole? Ja s’acostumarà.

I la pròxima vegada que obris la boca i vagis a donar un consell… pensa:

  1. Me l’han demanat? (Si la resposta és NO, passa al punt 2)
  2. Si no te l’han demanat, potser no el necessita.
  3. Si continuo amb ganes de dir-lo, tot i que sé que no me l’ha demanat i potser no el necessita: vull donar-li un consell per sentir-me millor amb mi mateixa?  (Si la resposta és NO, torna a revisar el punt 2; si la resposta és SÍ, passa al punt 4)
  4. Potser en comptes de donar tants consells, t’hauries de cuidar una mica tu.

Bona setmana estimades lectores!!

 

annapamplona

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.