Dona, què diu la teva intuïció?

Cuando una mujer deja de hacer, debe aprender cómo ser, simplemente. Ser no es un lujo; es una disciplina. La heroína debe escuchar con atención a su propia y verdadera voz interior. Eso significa silenciar las demás voces que quieren decirle lo que debe de hacer. Debe estar dispuesta a contener la tensión hasta que emerja la nueva forma. Menos que eso sería abortar el crecimiento, negar el cambio e invertir el proceso de transformación. Para ser, hace falta valor y sacrificio. Para que el sacrificio sea completo, deben sanarse los viejos hábitos. Las mujeres tienen que empezar a decir que no a posiciones en las que realmente no quieran estar, aunque signifique una pérdida de admiración por parte del mundo. Y generalmente ocurre así. (Ser mujer, un viaje heroico. Maureen Murdock)

Aquest llibre m'està captivant. Em fa pensar molt en tot el pes que portem a sobre pel simple fet de ser dones. Hem lluitat tant (i el que ens queda) per arribar fins aquí, que no ens permetem el luxe d'aturar-nos i veure cap a on volem anar. En el curs de "Las Edades de la Mujer" que vaig tenir la sort de fer fa poc, ens explicaven com les dones hem anat perdent, mica en mica, la nostra connexió amb allò més nostre, més profund, més pur. Hem après a "rebutjar" allò més femení  o a no donar-hi tota la importància que es mereix. Hem oblidat que vivim seguint cicles, que som capaces de donar vida, hem oblidat com connectar-nos amb la naturalesa, amb les llunes. Estem tan ocupades intentant demostrar que podem amb tot (casa, feina, fills, hobbies, estar guapes, formació...), que ens oblidem d'allò més essencial: la connexió amb la nostra essència.

Les dones tenim un poder màgic (bé, en tenim varis, però aquest és molt potent) i és la nostra intuïció. No sabem d'on neix, no sabem per què, però hi és. Aquesta veu interior que diu la Maureen Murdock en el fragment que us he posat. Jo la tinc, tu la tens, totes la tenim. No us ha passat, moltes vegades, que SENTIU el que heu de fer? i que, si no ho feu (o feu una altra cosa) us adoneu que havíeu d'haver fet cas al que sentíeu? No us ha passat mai allò de tenir la certesa que una cosa anirà d'una determinada manera i que, efectivament, hi acaba anant? Com un sisè sentit.

Quan us asseieu davant meu i m'expliqueu què us passa, com us sentiu, moltes vegades em demaneu opinió sobre el que hauríeu o no hauríeu de fer. M'ho demaneu a mi, com si jo sapigués quina és la opció bona, la correcta. Jo sempre us dic el mateix (sobretot a vosaltres, dones) i és: què sents que has de fer?

Hi ha una frase que m'encanta, tot i que ara no recordo de qui és, que diu Quiet the mind and the soul will speak (calma la ment, llavors l'ànima parlarà) i m'encanta perquè és ben certa. Quan aprenem a calmar la ment comencen a sortir coses més profundes, potser no surten de manera explícita, però surten com aquell que va traient capes a una ceba, fins arribar al cor. A l'essència. Podem arribar a la veu interior, a la intuïció que sempre ens acompanya (i que sovint tenim vetada).

Les dones portem molt pes a l'esquena.  A més, tenim aquest rol de cuidadores, no només dels nostres fills, sinó de tots els que ens envolten (pares, germans, amics i amigues...), és quelcom que neix de dins nostre, m'atreviria a dir que és innat. Aquell desig altruista d'intentar que tots els del nostre voltant estiguin bé. Això està molt bé, però per què tan sovint ens oblidem de cuidar-nos a nosaltres mateixes? Per què tan sovint caiem en l'error de voler ser dones multitasca? Per què ens esforcem tant a demostrar que podem triunfar professionalment? Per què no connectem prou amb nosaltres mateixes quan som mares? Per què ens esforcem tant a competir amb els homes en tots els àmbits? Per què, simplement, no ens deixem fluir i escoltem la nostra veu interior?

Jo no vull ser una heroïna, no haig de demostrar res a ningú. Ni vull ser una superwomanni una superpsicologa, ni una supermare, ni una superfilla, superparella, superRES. Només vull ser una dona sense por d'escoltar la seva intuïció i fer-li cas, encara que això signifiqui anar a contracorrent. 

Totes tenim intuïció, la veu interior que ens parla. Si sents que no la tens... t'ajudo a trobar-la?

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.