Depressió en nens i adolescents.

Sembla que no pugui ser, oi? que un nen, amb tota la vida per davant i tota la felicitat al seu avast, pugui patir depressió. El mateix passa amb l’adolescent, una època tan bonica, amb tantes aventures per viure i amb tantes coses per descobrir. Però, realment existeix la depressió infantil i juvenil? SÍ. Què ens hauria de cridar l’atenció?

  • Tristesa que no desapareix. No estem parlant d’una tristesa passatgera, ni una decepció curta, sinó de TRISTESA en majúscules.
  • Estar irritable tota l’estona. La gran diferència amb la depressió en l’adult és que el nen/adolescent està enfadat i molt irritable.
  • Perdre interès en activitats que anteriorment gaudia.
  • Sensació d’estar cansat tota l’estona.
  • Problemes per dormir o dormir molt més de l’habitual.
  • Incapacitat per concentrar-se.
  • Pèrdua d’interès en la família i amics.
  • Estar molt indecís.
  • Tenir molt poca confiança en sí mateix.
  • Menjar molt menys o, pel contrari, menjar en excés (canvis de pes importants).
  • Ser incapaç de relaxar-se o, pel contrari, estar en “mode vegetal” tot el dia.
  • Penaments recurrents d’inutilitat i/o culpabilitat que es poden verbalitzar.
  • Sentir-se apàtic, com si fos impossible sentir emocions.
  • Tenir pensaments de suïcidi o fer-se mal a un mateix.

El que ens hauria de cridar més l’atenció és la durada i intensitat de la simptomatologia. Per exemple: és normal que, després d’una pèrdua, el nen estigui trist, presenti malestars físics, estigui més irritable, etc. Però quan aquesta simptomatologia empitjora (esdevé més freqüent, intensa i no desapareix) vol dir que possiblement estem davant un trastorn afectiu.

Hi ha la creença popular que diu que els nens són feliços per naturalesa i que no poden estar tristos. No cal que us digui que això és totalment fals. Infants i joves viuen en el mateix món que nosaltres, els adults. També els afecten les pèrdues, les frustracions, els desenganys, les injustícies… i sovint ho viuen pitjor perquè no se’ls permet estar malament. 

Per què un nen/adolescent pot patir depressió? Doncs hi ha varis factors que hi influeixen, el model biopsicosocial ens diu que hi ha factors biològics (vulenrabilitat biològica, herència, etc.), factors psicològics (resiliència, personalitat, estratègies d’afrontament, etc.) i socials (entorn, família, amics, etc.). S’han de tenir en compte totes les variables.

No són tonteries, no estan deprimits perquè volen, no els falta energia perquè són ganduls. Tenen un problema i, entre tots, els hem d'ajudar. No és tan fàcil com dir anima't. I el ja se li passarà tampoc és la solució. Si creus que el teu fill/a, alumne/a, amic/ga, ... pot estar patint depressió, no dubtis a comentar-ho amb algú de confiança.

 

annapamplona

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.