Creus que el teu futur depèn de la nota de selectivitat?

Recordo quan, després de l’ESO i ja més a batxillerat, la majoria de professors centraven els seus esforços en dir-nos que a finals de 2n de batxillerat tindríem una de les proves més importants de les nostres vides. Primer ho veia molt llunyà, però quan s’anava acostant feia cada vegada més i més por. Va coincidir amb una època fosca de la meva vida, no em sentia bé amb cap dels meus companys de classe (literal) i això em feia estar malament física i psicològicament. Si hagués d’associar un color a aquella època, sens dubte triaria el gris.

Jo també em vaig creure que havia d’estudiar molt per la selectivitat, que havia de demostrar el que havia après, que havia de treure bona nota per poder entrar a la carrera que jo volia perquè sinó seria un autèntic desastre. Això em va fer anar a les proves amb una ansietat bastant heavy. Ho vaig passar una mica malament, la veritat! Em recordo repassant el temari d’Història de l’Art (entre d’altres) a totes hores i pendre el sol envoltada de fulls per tot arreu. Al final vaig aprovar i vaig poder entrar a la carrera que volia, tot i que tampoc tenia massa clar si m’agradaria o no. Per mi hagués sigut un desastre no haver aprovat la selectivitat, ho sé. Però penso que ho hagués sigut per tota la pressió que hi havia al darrere i per tots els missatges que havia anat rebent al llarg dels anys d’ESO i batxillerat. Ara, mirant-ho amb perspectiva, penso que ni de bon tros el meu futur depenia de la nota que treia a la selectivitat.

I aquest és el missatge que vull transmetre avui, segon dia de selectivitat. La meva experiència em diu que les coses passen per alguna raó i, si pel que sigui, no aproves la selectivitat aquest juny amb la nota que esperaves, potser és perquè havia de ser així. Potser no et toca ara. Fa unes setmanes, una noia que està estudiant primer de batxillerat, em va dir que ella volia agafar-se un any sabàtic després de segon de batxillerat i vaig pensar que era molt bona idea. Una manera d’agafar temps i distància i no caure en el que està establert que hem de fer tots plegats. A mi em va semblar una decisió molt valenta per part seva i vaig pensar que a mi no se m’hagués ocorregut mai amb 17 anys. No fer el que toca, sinó el que sents que has de fer. Sàvia decisió!

Suspendre la selectivitat (o aprovar-la sense nota suficient) no és un fracàs. Com tampoc ho és suspendre un examen o unes oposicions. Potser és un indici que no estàs fent el que t’agrada, potser se t’obriran 1000 portes a arrel d’aquest “fracàs”.

I penseu que de vegades estem actuant segons les expectatives que tenen els altres sobre nosaltres… identifica-ho si és el cas!

Bona setmana i bona sele!

 

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.