Carta per tu.

Hola,

avui tinc ganes d’escriure’t una carta. Te l’escric a tu, que sempre em llegeixes, perquè tinc ganes de fer-te un petit regal. Sé que t’agrada llegir-me secretament. De vegades no saps ben bé què et passa, per què estàs així, però ara comences a entendre que necessites mirar-te de fora cap a dins per començar a comprendre el món.

La vida no t’ho ha posat fàcil, de fet, a ningú li posa. Sempre pensaves que tu no eres tan bona com els altres, a la classe feies el que podies, intentaves no escoltar les burles dels teus companys. Els professors estaven contents amb tu perquè no molestaves, però tampoc et consideraven una alumna brillant. Tu tampoc t’hi consideraves, tot i que t’esforçaves per donar el millor de tu a cada examen. T’estressaves quan hi havia molta feina per entregar i, encara que portaves moltes hores estudiant per una prova, sempre tenies la sensació que no aprovaries o, com a molt, que aprovaries justet. Sempre aquesta inseguretat, aquesta por a donar una imatge equivocada de qui realment ets, aquesta necessitat de ser una més del grup, de ser acceptada i de no sobresortir massa del ramat d’ovelles. Mai t’ha agradat ser el centre d’atenció, ja de petita pensaves que tothom s’en riuria de tu i ara, de gran, tampoc ho portes gaire bé, això de sobresortir. Por a ser jutjada. Por a que et mirin als ulls i vegin les teves debilitats. Quan parlem evites el contacte visual, tens por que pugui endevinar qui ets realment.

Camines ràpid, mirant el mòbil, fent veure que tens molta feina. No gaudeixes del caminar, no et sents segura, no et sents guapa, creus que tots els que et veuen pensen que ets inferior a ells. Però això només és una percepció teva, estàs tan acostumada a donar-te missatges negatius que ja et penses que tots els del teu voltant també ho pensem. T’equivoques. Quan et miro veig la teva essència, veig realment qui ets i què vols aconseguir. Veig que tens moltes ganes de fer coses, de canviar, de ser una altra, de menjar-te el p*tu món. I no ho fas. No ho fas perquè tens por. La por que és tan necessària però alhora ens frena tant… Doncs saps què penso quan et veig? Penso que ojalá et veiessis amb els meus ulls, ojalá poguessis ser capaç de creure en tu tan sols la meitat del que hi crec jo, ojalá veiessis la bellesa que desprens, ojalá veiessis la valentia que portes dins…

Què tens ganes de fer avui? Comença a escoltar-te, a sentir-te. Tinc tantes ganes que puguis deslliurar-te del teu jo més cabrón i puguis començar a fer canvis a la teva vida, canvis que et puguin aportar felicitat, equilibri, harmonia. Sempre has portat penjades 1000 i una etiquetes: la tímida, la callada, la mosqueta morta, l’empollona, la normaleta, la que no es mulla, la conformista, la grassoneta, l’esquelètica… ets això? NO. Només són etiquetes, etiquetes que tots i totes portem, perquè vivim en una societat que només etiqueta, que només jutja i classifica. Digues prou, hòstia! Saps que jo sempre dic que venim al món per alguna raó? Doncs busca la teva raó i porta-la al límit. Que sempre hagis viscut d’una manera no et condemna a viure-hi sempre.

Tinc por que no arribis a valorar mai tot el que vals, tinc molta por que visquis una vida que no t’omple. Però per sort m’has trobat i tu podràs enfrontar-te a tots els teus p*tus fantasmes, perquè jo intentaré ajudar-te. No sé si jo visc per aquest motiu, per ajudar-te, però et puc assegurar que quan veig com et brillen els ulls sóc la persona més feliç del món.

T’imagino llegint aquestes línies i sé que, per un moment, t’ha passat pel cap que tu pots amb tot i que necessites fer canvis. Ho sé. Perquè et conec! I saps què et dic? Que jo crec que tu pots fer tot el que et proposis, només hi has de posar nom…

Espero que aquestes línies t’hagin ajudat a entendre que ets especial i que, si estàs aquí, llegint això, és per alguna raó. Quan vulguis truca’m, comprarem uns guans de boxe i… a lluitar!

Espero notícies teves,

annapamplona

 

PD: Per totes vosaltres, per l’Alba, la Sandra, la Núria, la Rut, la Montse, la Glòria, la Mar, la Paula, la Berta, la Susana, la Mònica, la Natàlia, la Carla, la Lidia, la Cristina, la Ingrid, l’Esperança, etc, etc. Per totes les que esteu fent un canvi a les vostres vides i us esteu començant a estimar. Sou valentes, SOM ÚNIQUES!

 

One Comment on “Carta per tu.

  1. Moltes gràcies per aquest escrit.

    Mentre el llegia, em semblava que era la meva biografia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *