Altes capacitats

Aproximadament entre l’1 i l’1.5% de la població presenta altes capacitats intel.lectuals (AACC), a simple vista sembla que no és gaire, però es creu que a Catalunya hi ha al voltant de 35.000 persones en edat escolar (entre P3 i 4t d’ESO) amb AACC. De totes aquestes persones, n’hi ha moltes que no estan  diagnosticades i, per tant, que poden caure en el fracàs escolar.

Sempre s’ha pensat (o s’ha donat per suposat) que les persones amb AACC no tenen cap problema  a l’escola, que són tant intel.ligents que sempre treuen deus. Això és una concepció errònia, de fet, en molts casos trobem nens amb AACC suspenent exàmens de primària/secundària i absolutament ningú sospita que aquella persona pot estar amagant un cas d’AACC. Per això, la psicòloga Linda K. Silverman, experta en el camp de les AACC, va determinar quines són les senyals d’alarma davant un possible nen amb altes capacitats, són les següents:

  • Nens i nenes amb molta sensibilitat.
  • Idealisme.
  • Sentiments de no sentir-se part del grup.
  • Molt autocrítics.
  • Amb alts nivells de conflicte interior.
  • Molta preocupació per la justícia.
  • Falta de comprensió dels demés.
  • Falses expectatives cap als demés.
  • Hostilitat dels altres cap a les seves habilitats.
  • Dificultats en la relació social.
  • Absència d’interès pel treball escolar.
  • Depressió (generalment manifestada com a ‘avorriment’).
  • Alts nivells d’ansietat.
  • Molta dificultat per acceptar les crítiques.
  • Inconformisme i resistència a l’autoritat.
  • Rebuig de la rutina i tasques repetitives.
  • Molta competitivitat.
  • Aïllament dels seus companys.
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Falta d’hàbits d’estudi.

Aquesta doctora també exposa quines poden ser les causes del baix rendiment acadèmic dels alumnes amb altes capacitats i que poden portar al fracàs escolar:

  • Por a l’èxit.
  • Por a la no acceptació per part del grup de companys.
  • Discapacitats d’aprenentatge no detectades.
  • Absència d’aprenentatges bàsics i hàbits d’estudi.
  • Activitats educatives inapropiades.
  • Absència d’oportunitats en la societat.
  • Expectatives massa altes (o massa baixes) dels pares.
  • Absència de suport parental per a la seva educació.
  • Por a la pressió dels pares.
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Falta d’autocontrol.
  • Absència de competitivitat.
  • Culpabilitat per ser intel.lectualment superior.
  • Interès per activitats al marge de l’escola.
  • Acumulació de dèficits i creences de fracàs.

Per què persones tant intel.ligents poden fracassar?

Doncs bé, el sistema educatiu actual (i que s’aplica en moltes escoles de Catalunya) utilitza mètodes que potencien que l’alumne segueixi unes instruccions per arribar a solucionar un problema i que memoritzi aquestes intruccions per a futurs problemes semblants. Es potencia poc (o gens) la intel.ligència creativa i no es permet a l’alumnat arribar a solucions sense aquestes instruccions. Això està molt bé per a la majoria dels mortals que tenim una intel.ligència normal i no tenim cap talent destacat (comparant-ho amb la resta de mortals): ens donen unes pautes que nosaltres memoritzem i aquí ens quedem, ben feliços pensant que hem fet qui sap què. Però per a les persones amb AACC, les quals aprenen de manera diferent, a velocitat diferent i utilitzant mecanismes diferents a la resta, aquest sistema no serveix.  

Com et sents quan veus que no ets capaç d’encaixar? Quan no entens aquesta manera de fer que t’estan obligant a dur a terme? Quan veus que tens uns interessos molt diferents a la resta de companys de la teva edat? Quan tens una lluita interna tant gran entre el que realment ets i el que voldries ser? Quan ja hi ha un diagnòstic d’AACC i tothom et tracta diferent perquè esperen que siguis brillant amb tot? Quan no ets capaç d’entendre per què et sents malament? Quan els altres no són capaços d’entendre que veus el món de manera diferent?

Tenir AACC no és cap broma, moltes de les persones amb AACC desitjarien ser “normals”, no destacar massa en res i tenir una vida “normal”, tenir ocellets al cap durant l’adolescència i estar pensant més en la caça de Pokémons que en cap altra cosa. No és d’estranyar que moltes d’elles acabin sent diagnosticades de depressió si no reben el suport necessari.

És molt important la detecció de l’alumnat amb AACC. Els primers a veure alguna cosa “estranya” solen ser els mestres i sempre és important comentar-ho amb el pediatre de confiança, el qual us guiarà en el procés de diagnòstic.

Al despatx comptem amb diversos tests per a la detecció d’AACC i estem en contacte amb la Fanjac de Girona, on fan una gran feina. També treballem amb els nens i adolescents amb AACC la intel.ligència intrapersonal (conèixer’s a un mateix, reconeixement i gestió d’emocions, plantejament de dubtes i preocupacions) i la intel.ligència interpersonal (saber relacionar-se amb els altres, habilitats socials) que són algunes de les mancances que presenten els nens i nenes amb aquest perfil.

Perquè tots els AACC rebin el suport que es mereixen.

PD: Últimament he rebut vàries peticions d’adults per realitzar els tests oportuns i “treure’s l’espina” i saber si presenten AACC, ja que no ho van poder fer durant la seva infància/adolescència. Poseu-vos en contacte amb nosaltres si és el vostre cas.

annapamplona

Buscando drogas en línea? Por ejemplo Xylocaine provoca entumecimiento en un área de su cuerpo. Dado durante el parto. En segundo lugar trata problemas de ritmo cardiaco de emergencia. Hay remedios sólo para las mujeres. A continuación hay siete información personal que debe recordar acerca de “zitromax dosis“. ¿Cómo puede obtener información correcta acerca de “zithromax dosis“? Otra cuestión que debemos es “Azitromicina efectos secundarios“. Una investigación médica encontró que sólo el 14 por ciento de los pacientes que tomaron Wellbutrin le dijeron acerca de la disfunción sexualmente. También se conoce como impotencia como la incapacidad para alcanzar una erección adecuada para el coito. Una vez más Kamagra también se puede utilizar para resolver otra queja según lo determinado por su médico de cabecera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *